“Sempre he sentit la follia de cantar, tota ma vida ha estat plena  de cançons. I quant vingui l’hora del perdó, feu que us l'implori cantant una cançó”.

Amb aquests versos la gran soprano Conxita Badia va definir el seu amor incondicional pel cant. La soprano fou la catalitzadora de la creació musical de molts compositors els quals van quedar prendats del seu art. Les seves extraordinàries facultats es podrien resumir en una musicalitat al servei del text, una gran naturalitat, una impecable dicció i una creativitat encisadora que aflorava d'un instint musical fora del comú.

Fou una intèrpret capaç d'arribar a l'essència del que havia escrit el compositor i per aquesta raó fou admirada per grans músics com Granados, Casals, Toldrà, Falla, Schönberg, Gerhard, Montsalvatge o Mompou, entre molts d'altres. En concert Conxita Badia arribava a l'ànima del públic, produint-se una màgia que posava de relleu el misteri de l'inefable.

Aquest recital preten homenatjar a la cantant en el cinquentenari de la seva mort a partir d'una selecció de les cançons que ella va interpretar habitualment en concert, una bona part de les quals li van estar dedicades.